Publicacions

El present estudi sorgix com una resposta necessària als greus danys materials, econòmics i socials provocats per la DANA que va afectar la província de València l'any passat —així com a altres territoris com *Letur—, un succés que va evidenciar la creixent vulnerabilitat de les nostres comunitats davant fenòmens naturals i climàtics extrems.

Una gestió eficaç d'estes crisis no depén únicament dels recursos materials disponibles, sinó també de la capacitat de comunicació, coordinació i acció conjunta entre generacions, administracions i ciutadania.

I per tant, per la urgent necessitat d'analitzar com la bretxa digital i generacional condiciona la resposta social i institucional davant emergències, i de proposar estratègies de comunicació i interacció que enfortisquen la resiliència de la població i permeten a les Administracions anticipar-se, actuar i recuperar-se de manera més eficaç.

Per a l'actualització de l'informe "Principals indicadors i recursos de les bretxes generacionals a la Comunitat Valenciana" es va decidir desenrotllar un taller pilot orientat a identificar, analitzar i abordar les desigualtats digitals que emergixen de la intersecció entre gènere i edat, promovent un aprenentatge intergeneracional significatiu, una major inclusió digital i una participació social més equitativa en l'ús de tecnologies i servicis digitals.

Este taller, denominat "Bretxa digital generacional i de gènere: un enfocament participatiu i intergeneracional" va ser concebut com un espai d'experimentació metodològica i d'anàlisi comunitària en el qual explorar, en profunditat, les experiències digitals de la ciutadania..

El present estudi d'investigació sorgeix en el context d'una societat valenciana consternada per l'impacte de la DANA del 29 d'octubre de 2024.

Precisament en aquest escenari naix la present investigació, l'objectiu de la qual és establir les bases d'una ferramenta digital per a emergències, a partir de les problemàtiques i necessitats percebudes en el desastre de la DANA a València. Així doncs, en aquest cas, les experiències viscudes en els municipis afectats no sols són presents en l'origen o motivació inicial, sinó que es converteixen en l'estudi de cas a partir del qual es planteja el disseny d'una ferramenta digital que puga aplicar-se en diferents contextos i emergències.

L'objecte d'este estudi és analitzar la perspectiva de pares i mares sobre les regulacions legislatives de l'ús de xarxes socials i videojocs per menors, les restriccions de dispositius mòbils en escoles, i les estratègies parentals per a regular l'ús de pantalles en la llar.

La finalitat d'este estudi és aproximar-nos a la situació actual de la dona en el món empresarial de la Comunitat Valenciana per a obtindre indicadors de partida des del punt de vista de la bretxa digital de gènere. . Amb els següents objectius:

-Acosta'ns al grau de digitalització del teixit empresarial valencià.

-Analitzar les diferències en el grau de digitalització dels llocs de treball segons la tasca que desenrotllen i el nivell d'estudis requerit.

-Identificar les diferències en el grau de digitalització per sexe.

Este Aquest manual és una guia bàsica per crear continguts accessibles a la xarxa social Tik Tok, la qual permet conèixer tècniques de llenguatge inclusiu en aquesta xarxa social i és una eina per facilitar l'accessibilitat a les persones amb discapacitat. Està organitzada partint de la base de tres principals grups de discapacitat: sensorial, física i cognitiva i també parteix del disseny de la plataforma amb cadascun dels seus icones.

L'informe del 2024 ha permés explorar una àrea concreta de la bretxa digital, la de la salut digital i les seues aplicacions. La lluita contra la bretxa digital en general, i la de salut en concret, és també una proposta per a una ruralitat amb major benestar social. Enfortir el sistema de salut, l'accessibilitat de les persones als seus servicis i la usabilitat de les ferramentes digitals han de generar un espai rural de major qualitat, més just i, amb la sinergia de l'apuntalament en l'accessibilitat a altres servicis clau, també més dinàmic.

L'objectiu d'este informe és la identificació d'elements que pogueren facilitar o suposar un obstacle per a la interacció amb les webs que requeriren algun tramite, entre els adults majors. Amb la realització dos estudis estretament vinculats, el primer aprofundix en els elements utilitzats en les webs que requerixen algun tràmit, sense desestimar la possibilitat d'incloure aplicacions o utilitats de diferent naturalesa que pogueren ser rellevants en les vides de les persones usuàries. El segon conéixer l'experiència d'usuari en les pàgines web seleccionades.

L'objecte d'esta investigació és l'estudi sobre la formació de les i els futurs docents respecte a la seua autopercepció en competències digitals per a la docència i valorar eixa mateixa autopercepció en relació amb la persistència o no de la bretxa digital de gènere en els estudis de Grau de Mestra/o en Primària de les Facultats d'Educació.

Una vegada analitzats els resultats obtinguts es valoren accions concretes, que es poden generar per a reduir i minimitzar la bretxa digital de gènere latent en la formació del professorat de les facultats d'Educació participants en la investigació.

Aquest manual és una guia bàsica per a crear  documents digitals accessibles, que permet conèixer tècniques per a contribuir perquè la informació d'un document siga accessible per a les persones amb discapacitat, sense necessitat de tenir coneixements tècnics.  

La guia inclou legislació sobre accessibilitat actualitzada, normes d'estil de redacció inclusiva i una guia pas a pas per a construir documents de Word, presentacions de PowerPoint i PDF accessibles.

Aquest manual és una guia básica d'accessibilitat web per a principiants, que permet conèixer tècniques per a contribuir perquè la informació d'una pàgina web siga accessible per a les persones amb discapacitat, sense necessitat de tenir coneixements tècnics.

Està organitzada a partir dels tres grans grups en què es divideix la discapacitat i conté informació actualitzada sobre la legislació.

Com a continuació de les labors d'investigació, transferència, divulgació i formació realitzats per la Càtedra de Bretxa Digital Generacional. Enguany s'ha posat l'accent principalment en els processos de transferència de coneixement. Pel que este informe arreplega les accions dutes a terme amb un to més divulgatiu.

Els diferents continguts s'organitzen entorn dels següents tres grans blocs:

1. investigació i transferència, 2. transferència i comunicació i 3. més comunicació.

El primer bloc inclou tres activitats orientades a la transferència des de les competències *investigativas de l'equip.

 El segon bloc de continguts reunix altres dos activitats proposades des de l'experiència en gestió i docent de les persones implicades. En estos casos, sobreïx tant la transferència com la comunicació (i formació) de les iniciatives.

Finalment, s'incorpora una única activitat en l'últim epígraf per a sintetitzar totes les accions de comunicació planificades que han tingut lloc en esta edició.

El procés de digitalització de la societat afecta hui a la major part de les activitats diàries; la sanitat, el món del trabáis, l'educació o les relacions socials han incorporat un elevat grau de tecnificació i dependència de les connexions digitals. Este estudi té com a objecte abordar la qüestió de la bretxa digital en territoris dispersos o de la ruralitat en l'aspecte sanitari. Concretament, es trata de l'anàlisi d'un cas pràctic sobre els models d'atenció sanitària en línia a partir de la experiència del projecte  PoCAR, implementat en la seua fase experimental a la comarca dels Ports (Castelló). Els objectius de treball plantegen el coneixement del grau d'acceptació dels models d'atenció sanitària en línia entre els agentes que interactuen amb ella; d'una banda, la de la població potencial usuària, i per un altre la dels professionals sanitaris que hauran d'implementar-los

El present estudi analitza 30 iniciatives de foment de les vocacions STEAM amb la finalitat que bé puguen replicar-se al llarg del territori valencià, o bé puguen servir d'inspiració per a impulsar altres noves que perseguisquen el mateix objectiu. En aquesta línia es proposa a manera conclusiva un decàleg de bones pràctiques perquè els projectes que busquen impulsar el talent científic, tecnològic, enginyer, matemàtic i creatiu complisquen amb la seua comesa.

L'objectiu és conéixer en quins aspectes es fonamenta la bretxa digital de gènere, així com quines són les principals diferències entre les diferents províncies de la Comunitat Valenciana. En el present informe la informació relativa a les desigualtats percentuals entre homes i dones s'ha ampliat a altres dimensions més enllà de l'ús, com ara l'accés, competències, confiança i autopercepció de facilitat. Per a això s'han analitzat els resultats obtinguts en un ampli estudi d'anàlisi i diagnòstic de la bretxa digital en la Comunitat Valenciana que es va dur a terme en 2021 per l'Observatori de bretxa digital a través de la Direcció General per a la Lluita contra la Bretxa Digital i que ha permès conéixer la situació en la qual es troba la Comunitat Valenciana i trobar els elements que puguen evidenciar la presència d'una possible bretxa digital.

Este informe tiene como objetivo desarrollar una guía con la que pretendemos proveer de unas herramientas básicas Aquest informe té com a objectiu desenvolupar una guia amb la qual pretenem proveir d'unes eines bàsiques de coneixement, procedimentals, conceptuals i mitjançant exemples de bones pràctiques, a fi de fer del paradigma dels pobles intel·ligents una opció viable i adaptada a la ruralitat valenciana. En l'essència de qualsevol desenvolupament vinculat a l'oferiment de solucions tecnològiques per als problemes de la ruralitat resideix, òbviament, la qüestió de la bretxa digital, que és la que ens ocupa i preocupa, ja que sense una superació mitjanament efectiva de la mateixa és difícil evolucionar cap a aqueixos escenaris de transformació digital i intel·ligent de la ruralitat. En tot cas, precisament la posada en marxa d'aqueixes dinàmiques smart, passaran ineludiblement per abordar de manera directa i decidida les mancances en relació amb les diferents dimensions del fenomen de la bretxa digital.

En aquest informe es continua observant a les generacions d'edats més avançades, alhora que s'aprofundeix en altres més joves. Aquest informe recull les dades de les anàlisis més rellevants i els presenta ordenats en dues parts. La primera part, inclou l'anàlisi quantitativa. Durant aquesta primera part, i en alguns dels seus indicadors, es posa el focus en les generacions de més edat. De nou, s'aprofundeix en l'accés a internet, en els dispositius, en els motius per a no usar la xarxa i en la població usuària, entre altres consideracions. La segona part exposa els resultats de l'aproximació qualitativa. Es van realitzar un total de nou grups de discussió que van proporcionar molta informació sobre els diferents temes tractats. Ací s'aborda la digitalització, s'identifiquen necessitats, aspectes clau que actuen en les relacions entre generacions, s'apunten les situacions en les quals es dibuixen els escenaris intergeneracionals i, en conseqüència, s'aconsegueix una major comprensió de les dades obtingudes.

El propósito de este informe es conocer la incidencia de la victimización sufrida y de la violencia ejercida a través de las TICEl propòsit d'aquest informe és conèixer la incidència de la victimització patida i de la violència exercida a través de les TICOS entre els adolescents de la Comunitat Valenciana, explorant l'existència de rols creuats on la mateixa persona és cibervictima i ciberagresora i estimant també la possible relació entre la cíberviolencia en parella i la participació de la ciberviolencia en general. Per a això, 2117 adolescents d'entre 11 i 18 anys van respondre qüestions sobre la seua implicació en la ciberviolencia