Publicacions

El present estudi analitza 30 iniciatives de foment de les vocacions STEAM amb la finalitat que bé puguen replicar-se al llarg del territori valencià, o bé puguen servir d'inspiració per a impulsar altres noves que perseguisquen el mateix objectiu. En aquesta línia es proposa a manera conclusiva un decàleg de bones pràctiques perquè els projectes que busquen impulsar el talent científic, tecnològic, enginyer, matemàtic i creatiu complisquen amb la seua comesa.

L'objectiu és conéixer en quins aspectes es fonamenta la bretxa digital de gènere, així com quines són les principals diferències entre les diferents províncies de la Comunitat Valenciana. En el present informe la informació relativa a les desigualtats percentuals entre homes i dones s'ha ampliat a altres dimensions més enllà de l'ús, com ara l'accés, competències, confiança i autopercepció de facilitat. Per a això s'han analitzat els resultats obtinguts en un ampli estudi d'anàlisi i diagnòstic de la bretxa digital en la Comunitat Valenciana que es va dur a terme en 2021 per l'Observatori de bretxa digital a través de la Direcció General per a la Lluita contra la Bretxa Digital i que ha permès conéixer la situació en la qual es troba la Comunitat Valenciana i trobar els elements que puguen evidenciar la presència d'una possible bretxa digital.

Este informe tiene como objetivo desarrollar una guía con la que pretendemos proveer de unas herramientas básicas Aquest informe té com a objectiu desenvolupar una guia amb la qual pretenem proveir d'unes eines bàsiques de coneixement, procedimentals, conceptuals i mitjançant exemples de bones pràctiques, a fi de fer del paradigma dels pobles intel·ligents una opció viable i adaptada a la ruralitat valenciana. En l'essència de qualsevol desenvolupament vinculat a l'oferiment de solucions tecnològiques per als problemes de la ruralitat resideix, òbviament, la qüestió de la bretxa digital, que és la que ens ocupa i preocupa, ja que sense una superació mitjanament efectiva de la mateixa és difícil evolucionar cap a aqueixos escenaris de transformació digital i intel·ligent de la ruralitat. En tot cas, precisament la posada en marxa d'aqueixes dinàmiques smart, passaran ineludiblement per abordar de manera directa i decidida les mancances en relació amb les diferents dimensions del fenomen de la bretxa digital.

En aquest informe es continua observant a les generacions d'edats més avançades, alhora que s'aprofundeix en altres més joves. Aquest informe recull les dades de les anàlisis més rellevants i els presenta ordenats en dues parts. La primera part, inclou l'anàlisi quantitativa. Durant aquesta primera part, i en alguns dels seus indicadors, es posa el focus en les generacions de més edat. De nou, s'aprofundeix en l'accés a internet, en els dispositius, en els motius per a no usar la xarxa i en la població usuària, entre altres consideracions. La segona part exposa els resultats de l'aproximació qualitativa. Es van realitzar un total de nou grups de discussió que van proporcionar molta informació sobre els diferents temes tractats. Ací s'aborda la digitalització, s'identifiquen necessitats, aspectes clau que actuen en les relacions entre generacions, s'apunten les situacions en les quals es dibuixen els escenaris intergeneracionals i, en conseqüència, s'aconsegueix una major comprensió de les dades obtingudes.

El propósito de este informe es conocer la incidencia de la victimización sufrida y de la violencia ejercida a través de las TICEl propòsit d'aquest informe és conèixer la incidència de la victimització patida i de la violència exercida a través de les TICOS entre els adolescents de la Comunitat Valenciana, explorant l'existència de rols creuats on la mateixa persona és cibervictima i ciberagresora i estimant també la possible relació entre la cíberviolencia en parella i la participació de la ciberviolencia en general. Per a això, 2117 adolescents d'entre 11 i 18 anys van respondre qüestions sobre la seua implicació en la ciberviolencia

La Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les Tics de la UMH té com a objectiu promoure l'estudi de l'impacte de la digitalització en la vida de joves i adolescents. L'objecte d'aquest projecte és suscitar el debat entorn de com el digital està transformant la forma en quins joves i adolescents es diverteixen, es relacionen, i perceben el món…, en definitiva, com afecta a la seua vida i salut mental i acostar a la societat els resultats de la investigació

La Cátedra de Brecha Digital y Buen Uso de las TICs , con el apoyo de la Dirección General para la lucha contra la Brecha Digital de la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital, en colaboración con la Dirección General de Innovación Educativa y Ordenación de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte, ha realizado un estudio sobre las capacidades digitales del alumnado de 4º de la ESO, de 1ª y 2ª de Bachillerato, y de 1º y 2º de C.F. de Grado medio de la Comunitat Valenciana. El objetivo general del estudio es proveer información válida y sensible que permita detectar áreas de mejora, para poder tomar las medidas adecuadas que aseguren la equidad del sistema educativo valenciano y la adaptación de nuestros estudiantes a las nuevas tecnologías docentes.

L'objecte d'aquesta investigació és l'obtenció de dades que ens permeten conéixer la bretxa digital a la qual està exposada el col·lectiu de persones amb discapacitat en la Comunitat Valenciana. Per a obtindre els resultats que es presenten, s'ha realitzat un mesurament quantitatiu sobre una població de 390 respostes, i una anàlisi qualitativa sobre 35 persones, amb diferents discapacitats.

L'objecte d' aquesta investigació és visibilitzar l'ampli ventall de possibilitats que ofereix una lògica de poble intel•ligent, que no passa exclusivament per la idea d'integrar la tecnologia a la ruralitat, sinó que mitjançant la mateixa es puguen generar processos de vertebració del territori des d'una vessant fonamentalment social. Amb això es pretén abordar la potencialitat de les Smart Villages en la lluita contra la bretxa digital a diferents àmbits territorials.

L'objectiu general d'aquesta investigació és analitzar la bretxa digital, i més concretament la bretxa digital de gènere, de la població d'entre 18 i 45 anys del País Valencià, a partir dels discursos i percepcions de les persones participants en l'estudi.

L'objecte d'aquesta investigació és observar la relació que els majors de 54 anys estableixen amb les noves tecnologies aprofundint en la seua utilitat i tenint en compte el context familiar i social, amb especial atenció en els aspectes clau detectats en l'informe 2020. A més, també tracta d'identificar els principals elements de tals aspectes des d'un enfocament intergeneracional, que complementen l'estudi dels indicadors proporcionats en l'informe 2020, atesos els majors de 39 anys.

Aquest estudi pretén cobrir, inicialment, el buit de dades al voltant de la bretxa digital en l'àmbit de la discapacitat a la Comunitat Valenciana. Aquest és el primer estudi que parteix de la Càtedra de Bretxa Digital i Diversitat Funcional de la Universitat Politècnica de València. Naix de l'acord amb la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, dins del marc estratègic regional per a avançar en el desenvolupament de la societat digital i establir un pla per a impulsar l'ús de les TIC com a motor d'inclusió social. 

El desenvolupament tecnològic en el camp de la informació i comunicació afecta de diferent manera el conjunt de ciutadans (…). Aquesta realitat suposa afrontar un dels principals efectes de la coalescència de l'esmentat augment de l'esperança de vida amb la digitalització (Limón Mendizabal, 2018): una bretxa digital és conseqüència del desenvolupament tecnològic i de la falta de formació i d'accés que incideix negativament en la qualitat de vida i afecta la inclusió social de les persones que la pateixen.

Aquest estudi planteja la important influència que exerceixen la variable hàbitat i les variables geograficopolítiques (província, regió o nació) sobre el nivell d'accés i ús de les TIC (Robles y Molina, 2007: 83). És a dir, el lloc on resideix una persona determina clarament la forma en què es relaciona amb les tecnologies de la informació i comunicació.

Com més gran és l'ús d'internet i l'exposició en línia, els menors compten amb major nombre d'oportunitats i avantatges, però també s'exposen a més experiències de risc, existint interdependència entre oportunitats i riscos (Livingstone, Haddon, Görzig i Ólafsson, 2011; Martínez, Garmendia i Garitaonandia, 2019).

Un escenari de no-presencialitat exigeix un nou esforç de l'estudiantat i de la universitat, tant en equipament com en dedicació. Amb la finalitat de disposar d'informació sobre les capacitats de l'estudiantat per a afrontar la bretxa digital d'accés, ús i bon ús, i poder anticipar plans i decisions, les universitats públiques valencianes, amb el suport de la Direcció General de Bretxa Digital, han decidit iniciar un estudi sobre les capacitats digitals de l'estudiantat universitari valencià el resultat final del qual és aquest informe.

Per a aconseguir reduir aquesta bretxa digital és fonamental analitzar en profunditat la situació actual de desequilibri, conéixer les causes que la produeixen i dissenyar polítiques actives que permeten dur a terme mesures per a intentar acabar amb aquestes desigualtats. (…) Aquest estudi té com a objectiu general l'anàlisi de la Bretxa Digital de Gènere - BDG en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.