Publicacions

La Càtedra de Bretxa Digital i Bon Ús de les Tics de la UMH té com a objectiu promoure l'estudi de l'impacte de la digitalització en la vida de joves i adolescents. L'objecte d'aquest projecte és suscitar el debat entorn de com el digital està transformant la forma en quins joves i adolescents es diverteixen, es relacionen, i perceben el món…, en definitiva, com afecta a la seua vida i salut mental i acostar a la societat els resultats de la investigació

La Cátedra de Brecha Digital y Buen Uso de las TICs , con el apoyo de la Dirección General para la lucha contra la Brecha Digital de la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital, en colaboración con la Dirección General de Innovación Educativa y Ordenación de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte, ha realizado un estudio sobre las capacidades digitales del alumnado de 4º de la ESO, de 1ª y 2ª de Bachillerato, y de 1º y 2º de C.F. de Grado medio de la Comunitat Valenciana. El objetivo general del estudio es proveer información válida y sensible que permita detectar áreas de mejora, para poder tomar las medidas adecuadas que aseguren la equidad del sistema educativo valenciano y la adaptación de nuestros estudiantes a las nuevas tecnologías docentes.

L'objecte d'aquesta investigació és l'obtenció de dades que ens permeten conéixer la bretxa digital a la qual està exposada el col·lectiu de persones amb discapacitat en la Comunitat Valenciana. Per a obtindre els resultats que es presenten, s'ha realitzat un mesurament quantitatiu sobre una població de 390 respostes, i una anàlisi qualitativa sobre 35 persones, amb diferents discapacitats.

L'objecte d' aquesta investigació és visibilitzar l'ampli ventall de possibilitats que ofereix una lògica de poble intel•ligent, que no passa exclusivament per la idea d'integrar la tecnologia a la ruralitat, sinó que mitjançant la mateixa es puguen generar processos de vertebració del territori des d'una vessant fonamentalment social. Amb això es pretén abordar la potencialitat de les Smart Villages en la lluita contra la bretxa digital a diferents àmbits territorials.

L'objectiu general d'aquesta investigació és analitzar la bretxa digital, i més concretament la bretxa digital de gènere, de la població d'entre 18 i 45 anys del País Valencià, a partir dels discursos i percepcions de les persones participants en l'estudi.

L'objecte d'aquesta investigació és observar la relació que els majors de 54 anys estableixen amb les noves tecnologies aprofundint en la seua utilitat i tenint en compte el context familiar i social, amb especial atenció en els aspectes clau detectats en l'informe 2020. A més, també tracta d'identificar els principals elements de tals aspectes des d'un enfocament intergeneracional, que complementen l'estudi dels indicadors proporcionats en l'informe 2020, atesos els majors de 39 anys.

Aquest estudi pretén cobrir, inicialment, el buit de dades al voltant de la bretxa digital en l'àmbit de la discapacitat a la Comunitat Valenciana. Aquest és el primer estudi que parteix de la Càtedra de Bretxa Digital i Diversitat Funcional de la Universitat Politècnica de València. Naix de l'acord amb la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, dins del marc estratègic regional per a avançar en el desenvolupament de la societat digital i establir un pla per a impulsar l'ús de les TIC com a motor d'inclusió social. 

El desenvolupament tecnològic en el camp de la informació i comunicació afecta de diferent manera el conjunt de ciutadans (…). Aquesta realitat suposa afrontar un dels principals efectes de la coalescència de l'esmentat augment de l'esperança de vida amb la digitalització (Limón Mendizabal, 2018): una bretxa digital és conseqüència del desenvolupament tecnològic i de la falta de formació i d'accés que incideix negativament en la qualitat de vida i afecta la inclusió social de les persones que la pateixen.

Aquest estudi planteja la important influència que exerceixen la variable hàbitat i les variables geograficopolítiques (província, regió o nació) sobre el nivell d'accés i ús de les TIC (Robles y Molina, 2007: 83). És a dir, el lloc on resideix una persona determina clarament la forma en què es relaciona amb les tecnologies de la informació i comunicació.

Com més gran és l'ús d'internet i l'exposició en línia, els menors compten amb major nombre d'oportunitats i avantatges, però també s'exposen a més experiències de risc, existint interdependència entre oportunitats i riscos (Livingstone, Haddon, Görzig i Ólafsson, 2011; Martínez, Garmendia i Garitaonandia, 2019).

Un escenari de no-presencialitat exigeix un nou esforç de l'estudiantat i de la universitat, tant en equipament com en dedicació. Amb la finalitat de disposar d'informació sobre les capacitats de l'estudiantat per a afrontar la bretxa digital d'accés, ús i bon ús, i poder anticipar plans i decisions, les universitats públiques valencianes, amb el suport de la Direcció General de Bretxa Digital, han decidit iniciar un estudi sobre les capacitats digitals de l'estudiantat universitari valencià el resultat final del qual és aquest informe.

Per a aconseguir reduir aquesta bretxa digital és fonamental analitzar en profunditat la situació actual de desequilibri, conéixer les causes que la produeixen i dissenyar polítiques actives que permeten dur a terme mesures per a intentar acabar amb aquestes desigualtats. (…) Aquest estudi té com a objectiu general l'anàlisi de la Bretxa Digital de Gènere - BDG en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.